“Demana-li perdó!”, “perdó”, mussitarà potser la criatura, per tal de poder passar pàgina aviat i continuar jugant. Situació resolta, passem a una altra cosa…
“Perdó”… S’han mogut els llavis, però poc més. Oportunitat perduda de créixer en comprensió, en estima de l’altre, en autonomia personal.
EL PERDÓ… amb les criatures. Apunts.
“Demana-li perdó!”, “perdó”, mussitarà potser la criatura, per tal de poder passar pàgina aviat i continuar jugant. Situació resolta, passem a una altra cosa…
“Perdó”… S’han mogut els llavis, però poc més. Oportunitat perduda de créixer en comprensió, en estima de l’altre, en autonomia personal.
Els apunts que oferim recullen els fruits d’una jornada de treball d’un grup de mestres entorn a l’actitud del perdó. La proposta va sorgir a partir d’una pregunta sobre el tractament del perdó a les diverses tradicions religioses i, poc a poc, es va convertir en una reflexió sobre el significat del perdó i el que implica el treball d’aquesta actitud. Una jornada que va servir per adonar-nos-en de la complexitat i l’abast del “perdonar”; per comprendre que l’actitud fonda és fruit de la maduresa, de l’acceptació, de la confiança en el valor de cada persona, de l’autoestima. Són això: notes, apunts, que ordenarem en quatre apartats.
El primer recull algunes idees, interrogants i experiències.
El segon, materials al servei de la reflexió sobre l’abast del perdó i la seva significació.
El tercer repassa exemples, símbols i gests de les diverses tradicions de la humanitat.
El quart, recull algun text que pot ser d’utilitat a l’hora de portar la reflexió a l’aula.
1. Primeres pinzellades
a) El punt de partença
S’ha produït una ofensa; és a dir, hi ha una situació de conflicte que cal abordar. Necessitarem temps, no podem anar amb presses. Si no és el moment de poder-ho fer (per manca de temps, o de calma, o de…), ho posposem, explícitament. Necessitem temps per escoltar i convidar a les criatures a escoltar-se.
Molt possiblement apareixeran versions ben diferents: “m’ha dit”, “ha fet”, “no és veritat”… Versions que reflecteixen les vivències de cadascú. Fer-los hi veure això, és un pas important. “Tu ho has viscut així?”, “No, el que diu és mentida”. “No és això el que he preguntat. Tu com ho has viscut? Mira’m als ulls”. “Ara esteu massa enfadats”… Deixem un temps, proposem una correguda, el que sigui que ajudi a crear un petit marge, la distància per poder abordar el conflicte de fons. Sense pressa d’arribar a la “conclusió”. El que compta és el procés de comprensió.
Amb els més petits cal resoldre més immediatament les situacions “conflictives”. Amb els més grans es pot posposar el diàleg, esperar el moment oportú per parlar. En tots els casos cal fer el seguiment. En una situació de conflicte:
– És important recuperar la història dels “fets” des de totes les parts implicades.
– Ajudar-los a posar-hi paraules, però … alerta amb la interpretació que fem “nosaltres” del que viuen o pensen les criatures! Hem de donar temps a que diguin la seva versió, que facin la seva narració dels fets, dels sentiments… de tot allò que han viscut.
– Importància d’entendre el perdó, la possibilitat de perdonar, com un aprenentatge progressiu. És aprendre a mirar els ulls dels altres. És escoltar de debò, sense pressuposar què dirà l’altre.
– Perdonar és una expressió de l’estimar. Quan som criatures ho fem com a criatures, però se’n va aprenent més i més si en tenim ganes i ens hi posem.
– Implica confiança i… renovació de la confiança. Tornar a intentar, donar noves oportunitats.
– Renovar l’interès per l’altre, per nosaltres mateixos, per la possibilitat d’estima i confiança.
– Celebrar els moments de tornar-nos a donar oportunitats. Trobar gests que ens hi ajudin.
b) Renovar el vocabulari
Necessitem trobar paraules menys gastades, amb les que puguem acostar-nos a l’actitud del perdó sense caure en expressions rutinàries. Diem “et perdono”, podríem dir:
– Intentaré…
– Tenim o tinc ganes de ….
– M’agradaria…
– Junts aprendrem a…
– Tornem a posar-nos-hi
– Fem les paus
– …
c) Quines actituds podem anar cultivant que ens orientin cap a poder perdonar i, si pot ser, aconseguir-ho?
Ens predisposa a PERDONAR,
– Aprendre a mirar els ulls dels altres.
– Escoltar de debò.
– Tenir confiança en els altres i rebre la seva confiança, …renovar la confiança amb tothom.
– Donar noves oportunitats. Valorar “el tornar-ho a intentar” i afavorir-ho.
– Descobrir i valorar les diferents qualitats, capacitats i aportacions d’uns i altres.
– Aprendre a reconèixer i acceptar els propis errors i els dels altres.
– Evitar, fugir, combatre “les etiquetes” (tant les positives com les negatives)
– …
continuar llegint
descarregar el document complet en PDF
