Una cosa és mirar i una altra veure-hi… Si estirem fils descobrirem que apareixen més i més coses i com es multipliquen les vinculacions. Veurem que no tot el que hi ha es veu i es toca, que hi ha realitats difícils d’abastar. Trobareu aquí algunes propostes que busquen convidar les criatures a tenir una actitud activa durant l’observació de la realitat, i poder així descobrir que hi ha més que allò que veiem a primera vista.
ESTIREM FILS… QUÈ HI HA AQUÍ?
Una cosa és mirar i una altra veure-hi: hi ha més que el que veiem a primera vista; és possible exercitar la vista més i més a fons, de la mateixa manera com és possible exercitar-se per córrer. Interessar-se per la realitat, pels altres, pot no tenir fi: sempre hi ha més per indagar, més per atendre, més per veure-hi… Les següents propostes busquen convidar a les criatures a tenir una actitud activa durant l’observació de la realitat, una actitud que els ajudi a descobrir que “hi ha més” que allò que veiem a primera vista.
Objectius
- Predisposar-nos a descobrir que hi ha més del que veiem a primera vista.
- Mostrar, afavorir, estimular la presa de consciència -adonar-nos – que hi ha realitats difícils d’abastar.
- Descobrir la vinculació entre les diferents realitats, com totes les coses existeixen en interrelació.
Tot el que se’ns pugui acudir en la línia d’afinar els sentits, la sensibilitat, podrà reforçar la proposta i dotar els nens i les nenes d’un instrument més capaç de percebre i crear finesa i qualitat. També és interessant buscar maneres per anar repetint l’experiència d’adonar-nos que, a mesura que ens fixem i coneixem més alguna cosa, en descobrim més detalls, més aspectes.
Activitats
1. QUÈ HI HA AQUÍ ?
Qualsevol realitat, gran o petita, ens ofereix aspectes que no s’aprecien a simple vista… Sempre hi ha més. Com més atenció dediquem a les coses, més podem descobrir i constatar que no tot el que hi ha es veu i es toca.
Aquestes activitats ens ajudaran a distingir entre “mirar” i “veure-hi”. Per veure-hi no n’hi ha prou amb un cop d’ull, amb mirar sense atenció. Mirar amb atenció, fixar-nos-hi, descobrir, … ens portarà a VEURE-HI.
Amb una fotografia prou gran perquè pugui ser observada per tot el grup, fem entre tots, una llista del que veiem i després la continuem amb tot el que hi ha i que no veiem. Per exemple:
Una fotografia d’un paisatge amb gent, o de gent en algun lloc…:
- Què hi ha ? : arbres, pedres, núvols, cases, persones…
- Mirem amb més detall : el tronc, les fulles, les finestres, les portes, els cabells…
- És això tot el que hi ha ? No us sembla que hi ha coses que no veieu ?
Aleshores poden anar sorgint aspectes relacionats amb els altres sentits :
- Si poguéssim olorar, sentiríem l’olor de….
- Si poguéssim escoltar, sentiríem el soroll de ….
- Notaríem l’aire … sense l’aire res no estaria viu.
- Què més notaríem? El fred, la calor, les estacions?
- Veiem les arrels dels arbres? Hi són?
- I si es veuen expressions en les cares : alegria, tristor, amistat, paraules, idees … Hi és tot això? Ho notem de la mateixa manera que notem que hi ha arbres o cases?
Més aspectes:
-
Si la fotografia és diürna: hi veiem estels ? On són els estels ?
Anem fent llista, perquè surtin més i més aspectes “invisibles”.
Es podria acabar fent dibuixos del que hi ha i no es veu, i penjar la fotografia acompanyada dels dibuixos.
Més propostes
Qualsevol situació ofereix l’oportunitat d’afinar la mirada, de fixar-nos-hi, obrir les orelles, tenir a punt el nas, la pell … el cor.
Qualsevol situació complexa que puguem presenciar, ja sigui físicament, o davant d’una imatge, o amb la imaginació:
- Una plaça amb gent
- Un bosc
- Un hospital, un mercat, un autobús, una casa …
- …
- Què veiem ? ( primera mirada)
- I si ens hi fixem bé, què veiem? ( apareixen més aspectes, més detalls?) Descobrim més coses, més situacions?
Amb unes fulles d’arbre ( per exemple, relacionant l’activitat amb la tardor)
Observem les fulles; comentem el que es veu i el que no es veu.
Colors, formes, olors, tacte, …serà el primer que apareixerà, però podem també estirar més i més, i anar relacionant amb: els arbres, les estacions, el fred, la fulla jove, la fulla verda, la diversitat de formes, els fruïts…
Constatar la diferència entre allò que hem vist en la primera mirada i tot el que hem anat descobrint a mesura d’observar, fixar-nos… Alguna vegada podem acabar amb un comentari com: “Qui ho havia de dir, fixa’t tu quantes coses hem vist…”
2. QUÈ HI HA DARRERE DE…
Els proposarem “estirar fils”… Mirar per veure és com estirar uns fils invisibles que ens acosten poc a poc cap a tot allò que hi ha “darrere de les coses”. Estirar fils no té final, un cop més podrem constatar que sempre “hi ha més”. Així, poc a poc, ens familiaritzem amb la constatació que, per moltes coses que sapiguem, per moltes coses que haguem vist, la realitat mai deixarà d’oferir-nos novetats, si aprenem a mirar, és clar! Alhora anirem descobrint que tota realitat aparent està estretament vinculada amb altres. El fet de fer-nos-en conscients omple de significat i valor aquella realitat.
Fins i tot, mentre anem explicant l’activitat, podem representar amb gestos “l’estirar fils”, com una manera de mostrar que davant les coses, quan les mirem, si estem actius és com si estiréssim uns fils invisibles que ens ajuden a anar més enllà de la realitat més aparent.
Per exemple, davant d’una llesca de pa (o de la imatge d’un pa)
- Què hi veiem aquí? Què hi ha? El que es veu i el que no es veu. La crosta, la molla, formes, olors i colors del que veiem.
- Però què més hi ha aquí ? Estirem el fil invisible i on ens porta? El blat, la sembra, els camps, les feines agrícoles, la farina, el forner, l’aigua, el llevat… Qui va imaginar fer pa ? La saviesa de les generacions, l’aliment, la gana, la necessitat de menjar, …
- Després de la conversa, la contemplació. Convidarem a les criatures a quedar-se uns moments en silenci davant del pa, “mirant” tot el que ha aparegut… sense presses, dedicant-hi el temps que es pugui sostenir la mirada contemplativa sense dispersió. Es podria acabar fent pa, o alguna figureta amb el pa, o … senzillament olorant-lo i menjant-lo !
Potser també podem fer referència al poema de Pablo Neruda que trobem a l’obra Hablando en la calle, (llegir-lo, dibuixar-lo, copiar-lo, penjar-lo…), o un altre poema que ens pugui semblar suggeridor:
Y en el pan
busco
más allá de la forma:
me gusta el pan, lo muerdo,
y entonces
veo el trigo,
los trigales tempranos,
la verde forma de la primavera,
las raíces, el agua,
por eso
más allá del pan,
veo la tierra,
la unidad de la tierra,
el agua,
el hombre,
y así todo lo pruebo
buscándote
en todo.
(Pablo Neruda)
La imatge d’estirar més i més el fil invisible que ens fa descobrir “què hi ha darrere de…” ens pot ajudar a posar-nos en situació d’afinar, aprofundir… Podem repetir la proposta davant d’altres imatges: una carta, una esportista saludant triomfant, un músic, un concert, un pastís d’aniversari, un regal…
Per als més petits, les realitats poden ser més concretes: el pa, una poma, una cirera, un ou, una clau, un nen, una nena…
Davant de cada imatge (o element) estimular la conversa a partir de preguntes com aquestes:
- Què veus?
- Si estirem fils…què hi ha darrera de…?
- Les coses són només allò que veiem?
- Després d’estirar fils ha canviat alguna cosa en allò que mirem?
Deixar la conversa quan ja no doni més de sí.
Mirar per veure-hi és com estirar uns fils invisibles que no s’acaben: podem anar estirant, estirant… Sempre hi ha més, la realitat és més i més … Habituar la percepció, la consciència, a tractar amb una realitat que és rica, complexa, en permanent interrelació, amb “gruix”, amb dimensions, amb matisos, amb moltes cares… inesgotable per més que la coneguem.
