Itinerari de treball al servei d’afavorir i alimentar una actitud indagadora, contemplativa i agraïda vers la realitat. Amb el suport d’un conjunt de relats mítics sobre els orígens de l’univers, i de músiques i poemes. Una oportunitat per explorar les possibilitats comunicatives de mites, símbols i metàfores.
EDAT: A partir de 10-11 anys. Un material que pot ser adaptat en entorns educatius ben diversos.
OBJECTIUS:
- Propiciar una actitud atenta, contemplativa, vers la realitat.
- Alimentar i acompanyar la mirada interrogadora cap el Cosmos; un itinerari que porti a assaborir el fet mateix de l’existència.
- Familiaritzar-se amb l’ús del llenguatge simbòlic: els “textos especials”.
- Conèixer alguns relats dels orígens, i relacionar-los amb l’entorn cultural que els va generar.
- Buscar i crear formes d’expressar i comunicar l’agraïment per l’existència.
Inclou relats de la Creació de la Grècia Antiga, de la cultura maia (Popol Vuh), del llibre del Gènesi, dels pobles d’Amèrica del Nord, dels víkings (als Eddes), de l’Antic Egipte, del poble bantú de l’Àfrica Central i del Japó. I cants d’agraïment de l’Àfrica, Amèrica, Àsia i Europa.
MATERIALS: A punt per descarregar
I al Calaix de l’art, hi trobareu alguns suggeriments de composicions musicals
Fragments de la GUIA DE TREBALL. A la introducció:
Com més penetrant és la descripció científica, més gran és l’admiració que em genera davant el misteri de l’existència, davant l’irresoluble enigma de la presència d’una gota de pluja, o d’un floc de neu. M’esforço en mantenir viva la capacitat de somiejar, esperonada pels mil prodigis que puc contemplar a cada instant, i aquests, com més anys passen, més es multipliquen. (Albert Schweitzer[1])
Potenciar el contacte amb la realitat, amb la natura, amb l’Univers, és un dels grans reptes educatius del segle XXI. Per valorar la realitat, la vida, cal establir-hi una relació significativa, viva, entrar-hi en contacte. Fent servir el cap, el cor, les mans, tot allò que som. Si ens fem preguntes, preguntes de les grosses, és perquè alguna cosa ens ha sorprès. I si ens ha sorprès és perquè hem tingut l’oportunitat de “veure”, d’estar, de sentir la proximitat de la presència d’allò que sigui; l’oportunitat d’admirar, de sorprendre’ns, d’assaborir, d’interrogar-nos, de contemplar… És a dir, l’oportunitat de viure les condicions i emocions en què pot néixer i arrelar l’interès profund, el sentit de comunió, de respecte, de compromís. Sense una finestra oberta a la realitat, com podrien néixer les preguntes?
“Al principi…” Cada grup humà té el seu relat dels orígens, i entrar-hi en contacte és posar-se en contacte amb les preguntes que s’ha plantejat la humanitat des de la nit dels temps; és compartir la consciència de no ser els autors de l’Univers, ni de la vida… “Com és que…? Per què? Quan? I si…?” Els relats dels orígens conviden a assaborir l’existència de la Terra, dels estels i els planetes, de les nits i els dies, de l’aigua i de l’aire, dels animals i la vegetació, del éssers humans… Però, si abans no hem obert la finestra, si no hem obert els ulls a tot el que ens envolta, textos com aquests entraran per una orella i sortiran per l’altra, sense arribar a mobilitzar la imaginació, sense poder commoure o generar nous interrogants.
En altres moments hem presentat les peculiaritats comunicatives del llenguatge mític. Tinguem present que els llenguatges simbòlics, metafòrics, poètics, no es situen en l’àmbit de la descripció, sinó en el de vehicular la percepció de la realitat des del sentir, la “notícia” que en rep la intuïció, l’emoció. Llenguatges que ajuden a obrir camins des del sentir, propicien la possibilitat d’intuir (i respondre) a la “presència” de la realitat més enllà de la percepció i la interpretació conceptuals que en fem. Constitueixen un peculiar ús de les paraules i de les imatges que convida a anar més enllà d’elles per a poder rebre la “notícia silenciosa” del ser de les coses, acollir-la, assaborir-la, valorar-la, agrair-la… Són imatges, relats, poemes, que inviten a atendre, a rebre, valorar, estimar i… agrair.
[1] Albert Schweitzer. Souvenirs de mon enfance. Istra, 1951. p.66
