Un conte que mostra el valor de la col·laboració i com les diferents formes de ser són una riquesa. Amb alguns suggeriments de treball.
Hi havia una vegada un ase que durant molts anys havia treballat portant sacs al molí. Quan es va fer vell, el seu amo va decidir portar-lo a l’escorxador. Però l’ase va descobrir els seus plans i va escapar de la granja.
Llavors, va pensar anar a la ciutat de Bremen per a fer-se músic de la banda municipal. Pel camí va trobar a un gos de caça i li va preguntar:
-Amic, per què corres amb la llengua fora?
-Perquè, com que ja sóc vell i no puc caçar el meu amo vol matar-me…. Per això he volgut escapar-me, però ara no sé què fer.
El burro va escoltar totes les desgràcies del gos i va dir:
– Vine amb mi a Bremen i ens farem músics de la banda municipal. Jo tocaré la guitarra i tu el tambor.
Al cap d’una estona, l’ase i el gos es van trobar un gat.
-Company, per què estàs trist?, li van preguntar.
-Com que ja sóc vell, la meva senyora volia ofegar-me. Per això m’he escapat i ara no sé com haig de guanyar-me la vida. ..
-No et preocupis -li van dir- la teva història és igual que la nostra. Vine amb nosaltres, ens farem músics.
Una mica més endavant, l’ase, el gos i el gat van sentir un gall que cantava tan fort que semblava que s’anava a trencar la gola. El gall els va dir:
-Quina injustícia! Tota la vida he treballat de despertador i demà pensen posar-me a la sopa… Per això canto fins a desganyitar-me mentre puc.
Llavors, el burro li va dir:
-No tens cervell sota aquesta cresta? Vine amb nosaltres a Bremen. Serem músics de la banda municipal.
I van seguir tots quatre junts. Però la ciutat de Bremen estava lluny i se’ls va fer fosc a mig camí. Els quatre músics van decidir passar la nit al costat d’un gran arbre. El burro i el gos es van quedar sota l’arbre, el gat va pujar a una branca i el gall es va enfilar a la branca més alta. Des d’aquella alçada, el gall va cridar:
-Es veu una llum a la llunyania…!
-Anem cap allà, companys -va dir l’ase-; segur que és millor fonda que aquesta.
Quan van arribar a la casa, l’ase va guaitar a través d’una finestra i va dir:
-Hi ha un grup de bandits asseguts a la taula. Tenen preparat un sopar fastuós.
Els animals, després d’alguna discussió, van preparar un pla per a foragitar als bandits.
L’ase va recolzar les potes del davant a la finestra; el gos es va posar damunt del burro; el gat es va enfilar sobre el gos i el gall va volar fins el cap del gat. A un senyal, tots van començar la seva música: el burro bramava, el gos lladrava, el gat miolava i el gall cantava. I, a un senyal, tots es van llançar sobre la finestra. El vidre es va trencar en mil trossos i els bandits van cridar espantats:
-Fantasmes! La casa està embruixada! – I tots van fugir aterrits al bosc.
Llavors, els quatre músics es van asseure a taula i es van menjar tot el que hi havia. Després de sopar, van apagar el llum i van buscar un lloc per dormir, segons el seu costum. El burro es va estirar sobre els fems, el gos darrera la porta, el gat arraulit sobre la cuina i el gall a la biga més alta. Quan els bandits van veure que no hi havia cap llum, el que manava va ordenar a un dels lladres que anés a la casa per a espiar.
El bandit va entrar sense fer soroll; al fons de l’habitació brillaven els ulls del gat. El bandit va pensar que era foc i va acostar un misto per a encendre una espelma . Llavors, el gat se li va llançar al damunt i li va esgarrapar la cara; quan fugia va ensopegar amb el gos i aquest li va mossegar una cama; finalment, l’ase li va atiar una coça tremenda.
Quan fugia aterrit va sentir cantar al gall:
– Quiquiriqui!
El lladre va tornar al costat dels seus companys i els va dir: “A la casa hi ha una bruixa horrible. Tot just entrar m’ha esgarrapat la cara. Després, m’ha agafat la cama amb unes tenalles i un monstre negre i pelut m’ha colpejat amb una porra. Quan escapava, un fantasma ha cridat: -Porteu-me’l aquí!”.
A partir d’aquell dia, els bandits no es van atrevir a tornar a la casa i els quatre músics de Bremen es van quedar allà per sempre.
Conte tradicional del Germans Grimm.
La il·lustració s’ha extret de http://www.childrentales.org
SUGGERIMENTS
Els músics de Bremen ens sembla que facilita parlar de diferents aspectes relacionats amb la convivència, el valor de les persones, les relacions humanes… adaptant l’activitat a les edats de les criatures.
Temes que destacaríem:
- la col·laboració
- ser vell no és igual que ser inútil
- les diferències són una riquesa
Col·laborar
El conte ens ensenya com la unió d’un grup pot arribar a fer que els seus membres es superin a si mateixos ja que la col·laboració entre ells fa que se’n surtin de situacions que per si sols els seria més difícil. Un suggeriment podria ser pensar activitats que es fan gràcies a la cooperació i col·laboració dels seus membres: coral, orquestra, equips d’esport, castellers… En aquestes, el grup suma més que les seves parts.
Ser vell no és igual que ser inútil
Un altre aspecte que creiem que ens permet treballar aquest conte és la idea que ser vell no és igual a ser inútil i com, amb els altres, podem descobrir noves qualitats i noves possibilitats d’un mateix.
Un primer ens podem plantejar respecte la història:
– Perquè es rebutgen els animals? Perquè ja no els volen els seus amos?
– Teniu gent a prop que no vagin a treballar però que facin moltes coses? I traslladant-ho a un àmbit proper: dins de la família, quin paper/rol té cadascú. Què fa aquest, què fa aquell… Què aporta tal persona o tal altra… Què fan els avis, les àvies? Què aporten? Afinarem per tal que “fer” o “aportar” inclogui aspectes potser difícils de quantificar (aquella persona m’explica…, m’escolta, riu, sap coses sobre…)
Les diferències són una riquesa
També ens permet ressaltar la importància de les diferències com una riquesa, la seva acceptació, al ser quelcom que complementa, que fa possible resoldre situacions, fer-les més riques…
Una idea podria ser posar el nom de cadascú i la resta del grup anar-hi afegint: habilitats, capacitats, qualitats… Veient com hi ha un ric ventall d’aquestes i que dependrà de les situacions, moments, interessos que es necessitin/ressaltin cada una d’elles i, per tant, la importància del complementar i del seu valor segons el moment. Què passaria si tots fóssim iguals?
Relacionat amb això, la història ens pot apropar a un aspecte més emocional ja que, com hem vist, la diferència no actua de barrera. Així doncs:
– Creieu que, d’entrada, aquests animals serien amics? Què ajuda a cada animal a no quedar-se sol i trist?
– T’has sentit mai abatut/da quan les coses no t’han sortit com volies? Què has fet/passat per sortir d’allà? (Quan en surts es creen situacions noves, coses que abans no s’haguessin pogut pensar….)