Imhotep i el faraó

Una narració que ens endinsa en el món egipci de fa cinc mil anys, els temps de la primera de les piràmides, del faraó Djoser i del seu savi conseller Imhotep… Un itinerari de recerca sobre l’aventura del coneixement i de la vida, de la mà del sr. Lauer i de la jove egiptòloga Claudine. Amb una Guia de Lectura que recull un conjunt de propostes de treball.
>>>> Per a 12-14 anys.

“La terra guarda memòria de tots els que hi han viscut… i podem aprendre a escoltar-la”.

Què tenim aquí?

Imhotep i el faraó

Un llibre de Teresa Guardans, il·lustrat per Jaume Bosch
i editat per

Informació i venda

I unes propostes de treball: la Guia de lectura

De què ens parla aquesta història?

Del coneixement com a aventura compartida al servei de la vida.
D’estimar la vida. De fer-se’n responsables.
De tenir cura de la Terra, dels rius, del benestar de tothom.
De la cordada inter-generacional, de treballar en equip.
De felicitat. Però no d’aquella felicitat express que sorgeix del reconeixement immediat dels “amics”, sinó d’una felicitat d’una altra mena que es va fent present poc a poc…
I, és clar, ens parla d’Egipte!

I ens en parla algú que de tot això en sabia molt, Jean-Philippe Lauer (1902-2001), un arquitecte que va dedicar la vida a reconstruir la primera de totes les piràmides, la del faraó Djoser a Sakkara. I que no va deixar de fer-se preguntes sobre el sentit de totes aquelles pedres i sobre l’arquitecte que en va tenir la idea: Imhotep.

Imhotep: descobrim un personatge fascinant, sacerdot d’Heliòpolis, savi, observador, impulsor de la creació de les Cases de la Vida, conseller del faraó Djoser…

En resum, una narració que ens parla de l’aventura humana, dels reptes que van afrontar els habitants de l’antic Egipte fa 5000 anys i dels que se’ns presenten avui…
Sense oblidar la curiositat i el treball de la Claudine, la jove que es va interessar per aquell vell arquitecte. Gràcies a ella, la seva enriquidora experiència vital ha arribat fins a nosaltres.

Suggerim…

El ventall de temes que es poden explorar a partir de la narració és ben ampli. I cadascú sap de quin temps disposa, en quin marc, quins són els interessos del grup, quines les condicions de treball… A la Guia de Lectura hi trobareu un conjunt de suggeriments que poden ajudar a “cuinar” diferents itineraris.

Imhotep i el faraó pot ser un bon recurs per a final de Primària, un final d’etapa que convida especialment a reflexionar i parlar de la vida, del significat de fer-se gran i de preparar-se per “senders de llarg recorregut”. Però tant els continguts com l’estil de la narració resulten ben adequats, també, per a primer d’ESO.
Sigui quina sigui l’opció, el treball pot tenir una continuïtat a través de les propostes que trobareu en uns altres materials: Parlem de la vida! Si hi doneu un cop d’ull, veureu que són dues propostes independents però complementàries entre sí.

Recursos complementaris :
Trobareu més informació sobre aquests recursos (i quan fer-los servir) a la Guia de lectura

La narració en text lliure per facilitar la realització d’algunes propostes de treball:
Com a document Word

- - - - Galeria fotogràfica (veure a sota)
      - Vídeo: Jean-Philippe Lauer: visita a Sakkara.
      - Powerpoint: Qui és qui

Un cop d’ull als continguts, a vol d’ocell

Algunes actituds i temes que impregnen el text

Els anys com a font d’experiència.
Estimar allò que fas i fer-ho de debò.
El valor del treball en equip. Saber escoltar, compartir.
Les ganes de comprendre. Fer-se preguntes, buscar solucions.
La curiositat, no donar res per fet. La capacitat de meravella.
El lligam entre generacions.
El saber: un tresor que no deixa de créixer des d’antic. L’aportació del propi gra de sorra.
Tenir cura de la Terra, tenir cura de la vida. La interdependència de les trames de la vida.
Afrontar el desànim. Acréixer la paciència. La confiança.
L’interès creix si s’alimenta.
El silenci que enriqueix.
Gratitud vers les aportacions d’uns i altres.

Coneixements sobre Egipte

La societat: el faraó, els sacerdots, els escribes, els diversos oficis, l’agricultura.
Les Cases de la Vida: el saber al servei de la vida.
El Nil: la importància de l’aigua. La gestió de recursos.
Mitologia. El panteó egipci: els principals déus.
Altres creences: la vida eterna, el ka (la força vital). La momificació.
Les piràmides: el sentit de les piràmides. Evolució en la construcció.
Cronologia: una civilització mil·lenària.

La proposta és molt transversal i pot ser un recurs útil, també, des de la perspectiva “cultura religiosa”. Qui desitgi posar l’accent en aquest aspecte trobarà alguns suggeriments en aquest document (llegir) .

arriba