IMHOTEP i PARLEM DE LA VIDA
Una mirada a les dues propostes
DES DE LA PERSPECTIVA DE “CULTURA RELIGIOSA”
Voldríem destacar algunes possibilitats de treball per a qui s’interessi per a fer servir aquests dos materials des de l’exploració de la diversitat religiosa (ja sigui des de l’àmbit d’Educació en Valors socials i cívics, ja sigui a l’àrea de Religió, o Cultura Religiosa).
Si en etapes prèvies heu fet servir el projecte I tu què m’expliques? i/o La Frida i el senyor Lin per indagar les aportacions del llegat espiritual de la humanitat, aquí també hi podreu trobar recursos per continuar treballant, recursos a cavall entre final de Primària i primer d’ESO.
Imhotep i el faraó i Parlem de la vida són dues propostes per aprofundir sobre el desenvolupament interior, sobre com podem fer créixer l’interès pel que fem i per tot, sobre les claus de la felicitat, etc. Imhotep i el faraó convida, també, a saber-ne més sobre la civilització de l’antic Egipte. A les corresponents Guies de lectura hi trobareu una presentació més detallada acompanyada de suggeriments de treball.
Però, a més… ambdues propostes fan diverses aportacions que poden enriquir el coneixement de la diversitat religiosa. Són les que voldríem posar ara de relleu.
D’Imhotep i el faraó destacaríem:
1. Mitologia i llenguatge simbòlic
Sabem que no hi ha temps per abordar tants temes com voldríem; i potser no podrem anar més enllà de reconèixer els noms i els símbols distintius d’algunes divinitats. Però, tot i així… Els relats mitològics de l’antic Egipte desperten interès, poden ser una oportunitat per a explorar la força simbòlica del politeisme: els déus com a personificació divinitzada d’elements de la natura i d’aspectes de l’existència. N’hem parlat en altres moments. Podeu consultar, per exemple, la Guia de la proposta Com és que? Des de quan?, una proposta que convida a explorar els mites dels orígens (inclou també un himne a Aton). O la proposta sobre la Nit (i si sempre fos de nit, o sempre de dia? Què passaria?), amb la narració egípcia de la separació de Gueb i Nut, la terra i la volta celeste; o la de Persèfone, la primavera, el renaixement periòdic de la natura…
Al relat d’Imhotep i el faraó, veiem aparèixer Aton, Horus, Osiris… però també el Nil, l’aigua de vida, divinitzada: el déu Nil, i un himne a la divinitat del riu. La nit, el sol, la terra, el riu… tractats com a realitats amb iniciativa, amb les què els humans s’hi relacionen com a forces vives a les de devem molt, que generen respecte, realitats “sagrades”… No és una mica el mateix que es fa quan es parla de la terra com a Gaia, la mare terra? Totes aquestes formes simbòliques, són vehicles comunicatius que no queden “superats” pels coneixements científics; apel·len a un altre àmbit de la nostra sensibilitat i comprensió, el mateix àmbit al què apel·la la poesia.
En aquesta mateixa línia, en el relat ens parla del procés de divinització d’Imhotep, fill de Ptah: un exemple de la veneració que desperten persones que han generat un impacte positiu en el seu entorn, persones d’una profunda qualitat humana. Ho trobareu comentat més extensament a la Guia de lectura.
Una altra porta que es podria obrir, també, és el de les creences i els rituals entorn a la vida després de la mort… De material i temes no en falten, el que manca és temps per poder-ho abordar tot!
2. El calendari interreligiós com a eina d’aproximació a un entorn plural
A partir de la referència de la narració a com es va anar concretant el calendari egipci, com es va calcular la durada d’un any, on es va situar el punt d’inici o què marcava les estacions, es pot convidar a pensar en les diferents maneres de veure els anys, les diferents durades, els moments importants, les celebracions…
Pot ser un motiu per a tenir present durant el curs un “calendari interreligiós i interconviccional” com el que publica anualment AUDIR (l’Associació Unesco per al Diàleg interreligiós i interconviccional).
Observar el calendari de les diferents celebracions convida a prendre més consciència de les similituds entre els grups humans i les peculiaritats de cada tradició cultural i religiosa. Aquí i allà es celebra el nou any, es celebren dates importants relacionades amb l’origen d’una tradició religiosa, o dates importants relacionades amb els cicles de la vida, i, alhora, l’any nou no és el mateix per a tothom, els elements als que cada tradició dóna més importància potser tampoc són els mateixos… Semblants, i diferents! És, alhora, una forma d’acostar-se a la diversitat religiosa de l’entorn social, des de la perspectiva de les celebracions. Per exemple,
- Presentar “L’Any Nou a totes les latituds” consultant el Calendari Interreligiós. Comentari al voltant de les observacions realitzades. Un bon moment per fer-ho pot ser a la primera sessió del 2n trimestre, just després d’haver iniciat el ‘nostre’ nou any.
- Anar seguint el cicle de celebracions d’aquelles tradicions amb les que hem entrat en contacte durant les diverses etapes, i/o de l’entorn familiar dels nois i noies.
- Comentem les celebracions que coneixem, les que celebrem –si es dóna el cas–, com ho fem… i evidenciem la mescla que es dóna, actualment, entre celebracions religioses i celebracions tradicionals. Si hi ha algú a la classe que ho pugui explicar des de la vivència, aprofitar-ho. Un bon recurs que proposa tot un seguit d’activitats per a explorar les festes: Fes festa! Rituals, cultures i religions del món! (AUDIR)
De Parlem de la vida destacaríem:
1. El diàleg interreligiós
El diàleg és molt present a la primera part de la proposta, “Els dos llops. Llums i ombres“. A l’itinerari s’evita (molt expressament) associar violència i terrorisme amb tot un àmbit, com pot ser la religió o una determinada religió. Es posa el focus en les actituds de les persones, sigui quin sigui l’àmbit. Però sí, determinada manera de viure les creences pot generar violència. I això no s’ha d’amagar. Un bon moment per explorar en grup, quan, com, perquè les religions poden ser font d’exclusió, menyspreu de l’altre, violència… Així com també són hi han estat font de comprensió i impuls del diàleg. Si es vol treballar aquest tema, pot servir d’ajut una altra proposta d’otsiera.com: Una recerca molts camins. El diàleg interreligiós.
2. En contacte amb el llegat de saviesa
Després d’haver treballat aquesta primera part, així com també la segona, “Testimonis molt personals”, l’itinerari convida a entrar en contacte amb un petit recull de “paraules de saviesa”, provinents de diferents entorns culturals (i religions) per tal de relacionar-les amb tot el treball previ. L’accent es posa en el contingut de totes aquestes paraules però, des de la perspectiva del coneixement de la diversitat religiosa, no estaria de més, fer una petita aturada per identificar les diferents fonts: persones i llibres sagrats, qui són, d’on provenen…
La tria fa evident, d’una forma implícita, l’aportació en pla d’igualtat de totes i cadascuna de les veus, un llegat que no és propietat exclusiva de ningú, sinó que és un ric patrimoni de la humanitat.
Fins aquí aquests apunts que complementen tot el què ja es diu i suggereix en les dues corresponents Guies de treball, però que ens ha semblat que valia la pena posar de relleu de forma explícita.
L’equip d’Otsiera insistim en que l’apropament a la diversitat religiosa ha de formar part dels continguts docents, com tot allò que forma part de la realitat social en la que viuen i en la que viuran nois i noies.
A la vida no separem per àrees, vivim “transversalment”; de la mateixa manera aquests materials poden ser punt de partença de tota mena de projectes transversals, ramificant-se i generant connexions entre les diverses àrees.
Aquí ens hem aturat a subratllar els elements relacionats amb el fet religiós. Però podríem fer el mateix amb les arts: arquitectura i creació artística a l’antic Egipte; les reflexions sobre l’art, la creativitat, la poesia, la dansa… a Parlem de la vida, una invitació a posar-se en contacte amb les arrels de la recerca i l’expressió estètica.
O des de les ciències naturals: l’actitud d’observació i indagació d’Imhotep i tot “l’equip” del temple d’Heliòpolis (observació dels cels, de les aigües, els avenços matemàtics, etc. etc.) I a Parlem de la vida, també hi són molt presents les reflexions de gent dedicada a la física, a la matemàtica, la biologia, l’ecologia…
O des de socials…, etcètera! Com la vida mateixa! Qualsevol punt el podem veure des de la seva infinita interconnexió amb totes les trames de l’existència. I així, qualsevol material, pot motivar un treball transversal. Sense oblidar donar-nos temps per fer-nos preguntes, per pensar i relacionar… I temps per contemplar, assaborir, valorar, agrair!! Com aquell darrer consell que el sr. Lauer li dóna a Claudine (dos dels protagonistes de la narració Imhotep i el faraó:
—Deixa que aquest vell et doni un últim consell, Claudine —em va dir—. Amb la Mimi, quan tot quedava en calma al vespre, pujàvem dalt la piràmide i no ens cansàvem de mirar… Per ser feliç, no cal que les coses siguin sempre fàcils. Gaudeix de les sortides de sol i dels capvespres, gaudeix d’aquesta terra que tot ens ho dona, i sabràs que hi ha coses que costa d’explicar amb paraules, però que tenen molt valor.
»I quan vegis sortir el sol, atura’t un moment; recorda que és el mateix sol que veia sortir Imhotep, el mateix astre que ell tant s’estimava. El mateix sol que il·luminava tota aquella gent que vivia aquí temps enrere, és el que, avui, ens escalfa a nosaltres. I potser d’aquí a mil anys brillarà al cel mentre una altra noia es farà moltes preguntes, com ara tu, i com Hipàtia molt abans que tu. Aquest panorama immens de sorra i cel continua emocionant-me com el primer dia. I em sento molt agraït.
