Una síntesi de la perspectiva de treball proposada des d’Otsiera.com. Més una breu presentació dels recursos didàctics que s’hi ofereixen. Com enfocar el creixement interior al segle XXI? Des de quins fonaments? Amb quins objectius? Hi ha alguna àrea educativa que no estigui relacionada i implicada en un desenvolupament humà de qualitat?
Sumari de la Guia
Presentació
En poques paraules
- Introducció
- Pel que fa a actituds i capacitats
- Pel que fa als continguts
- Pel que fa als procediments
- Des de la perspectiva competencial
Posem en pràctica
- Algunes propostes per afavorir l’exercici de l’atenció
- Familiaritzar-nos amb el llenguatge simbòlic
Els itineraris de treball
Presentació
En relativament poc temps, l’escenari de vida ha quedat radicalment transformat. I el que potser encara és més important és que no deixarà de canviar, ja que el canvi constant i continu sembla que passa a ser la base mateixa del nou marc de subsistència. Unes transformacions que demanen repensar-ho tot: els sistemes polítics, les estructures socials, les relacions interpersonals, els fonaments ètics, els models econòmics, la relació amb el medi o el paper de les ciències. I en un lloc ben nuclear, l’educació: convidats (o urgits) a repensar les vies per on “aprenem a ser humans”, o a través de les quals aprenem a ser, simplement. Perquè és en aquest escenari modelat per les tecnologies de la informació, per l’impuls de la innovació constant, la transformació permanent dels sabers, els reptes de la globalització, etc., on neixen i creixen les nostres criatures. Un escenari que, entre altres coses, modifica:
- la concepció de l’ésser humà
- la forma de donar sentit a la realitat i a la vida
- el significat de conèixer
- l’ús que en fem de les pròpies capacitats, el seu desenvolupament.
I és en aquesta realitat tan nova i creada per nosaltres, els éssers humans, on desitgem, per damunt de tot, que les criatures puguin viure felices, desplegant tot el seu potencial de ser.
Felices: estimant la vida, valorant-la, descobrint-la, entregant-s’hi, dia a dia. I propiciar-ho té a veure amb que els oferim la possibilitat d’un contacte de qualitat amb la vida, la possibilitat d’aprendre a obrir els ulls, a interrogar-se, a atendre…
El nostre propòsit té a veure amb afavorir el desenvolupament d’un jo atent, obert, que no es tanca sobre sí mateix.
Té a veure, també, amb explorar el significat de créixer: amb poder prendre més i més consciència d’un creixement que mai s’acaba perquè sempre “hi ha més”, perquè la realitat no té límits: tant la que ens envolta, com la interior, nosaltres mateixos.
Té a veure amb maduresa personal, amb interès sincer, amb anar a fons; amb no quedar-se a la superfície; amb mirar de debò, amb atendre plenament.
Té a veure amb aquella actitud vital que portava a un Albert Schweitzer –quan ja tenia més de noranta anys!– a parlar dels mil prodigis que podia contemplar a cada instant (de “l’irresoluble enigma de la presència d’una gota de pluja”!) i de com “aquests, com més anys passen, més es multipliquen”. I a dir-ho irradiant joia, pau, llibertat personal, compromís amb tot i amb tothom.
On, quan, com, afavorim aquesta mirada meravellada que és la llavor i el fruit del profund interès per tota cosa, el camí obert a una vida amb sentit?
El desenvolupament personal està íntimament connectat amb la qualitat del contacte que s’estableix amb la vida, amb el cultiu de les capacitats que fan possible aquest contacte de qualitat. Aprendre a ser és aprendre a mirar, i a la inversa. Aprendre a mirar és aprendre a ser perquè demana la implicació de totes les capacitats, en fondària. La realitat que ens envolta i la que som, el cosmos, els altres, l’arbre del jardí o el nostre propi interior, tot, tot pot quedar reduït a un escenari pla, percebut i interpretat en funció de la nostra mirada utilitària, o pot esdevenir una realitat viva, sempre oberta, amb la que podem realment establir una relació de veritable estimació i interès. En “com aprenem a mirar” ens ho juguem tot: “El món és el que veiem, però ens cal aprendre a veure’l” —subratllava Merleau-Ponty—. A l’escola i a l’entorn familiar, tot hi intervé, tot hi suma, tot hi ajuda.
Procurant tenir ben present tot allò que implica establir una relació significativa amb la realitat (exterior i interior), com hi intervenen les diferents capacitats i quines actituds ho afavoreixen, hem anat treballant en el conjunt de propostes que compartim en aquest lloc web.
A les pàgines següents en trobareu una presentació precedida d’una mirada a vol d’ocell d’alguns elements que en constitueixen els fonaments…
