Un llibre: MOLSA, de David Cirici
(Edebé, amb il·lustracions d’Esther Burgueño. Premi Edebé de literatura infantil, 2013)

El món vist i viscut des del punt de vista d’un gos o, millor dit, des del seu olfacte: en Molsa. Aquest és un llibre que desitjo de tot cor que entri a formar part d’aquell estol de “clàssics” que no desapareixen de les llibreries, que es reediten una i una altra vegada. Perquè s’ho mereix, perquè és pura delicadesa, perquè és un llibre que transforma els lectors, tinguin l’edat que tinguin.

Molsa viu un bombardeig, perd a la Janika i en Mirek, els “seus” nens; ha de sobreviure com a gos de carrer… Una història que ens convida a viure en primera persona el dolor que generen les guerres, el significat de l’amistat, el valor de cada ésser, cadascú amb les seves peculiaritats pròpies. Però potser, el primer que sobta des de les primeres línies és… l’olor! No oblidem que en Molsa és un gos, que “veu” la vida a través del seu olfacte. I gràcies a això en David Cirici ens fa adonar de les mil olors que se’ns passen per alt, i alhora prenem consciència de la riquesa del món de colors que ens ofereixen els nostres ulls humans, i del tacte, i dels gustos, i de tot un món de sensacions, i del tresor de les paraules que ens ajuden a expressar tot allò que vivim, percebem i sentim.

Una petita mostra:

 Si no sabeu com és l’olor de Janinka, serà difícil que ens entenguem. Podria dir que la Janinka feia olor de matí, de tovallola neta i d’alegria. Feia l’olor picant dels cabells negres i dels llavis de color gris llavi, i l’olor divertida de les pessigolles i els matins de diumenge, quan se’m tirava a sobre i em pessigollejava la panxa i jo li mossegava les mans, els turmells, no res, unes mossegadetes que eren com les seves pessigolles, i ella es moria de riure i xisclava com una boja. Feia olor de tot això, i els dies de cada dia, quan tornava d’escola, l’olor de la Janinka es barrejava amb l’olor que fan tots els nens: l’olor seca del guix barrejada amb l’olor dels llapis i les gomes d’esborrar, i amb les de les bates suades i tacades de llet i d’oli, de salsa de tomàquet i de rovell d’ou.

            Feia olor de Janinka, i prou.

            En Mirek feia olor d’espurna. Podria dir que feia olor d’aglà, …

 

Des de la perspectiva d’aprofitar tantes ocasions com puguem per a propiciar un contacte de qualitat amb la realitat, Molsa ens ofereix magnífiques oportunitats. Només amb el tema dels olors ja se’ns obre tot un món. Podem convidar a les criatures a tancar els ulls i descriure l’habitació, l’espai exterior on siguem, o el record d’alguna situació, com ho faria en Molsa:

  • Dedicar uns instants per a identificar olors. O per associar olors a situacions, emocions, etc. O per descriure moments a través d’olors i sensacions. Per a parlar d’aquell menjar que no m’agrada, i també del que tant m’agrada. (Com ho explicaria en Molsa?)
  • una proposta que es pot anar repetint, que es pot convertir gairebé en un hàbit, en situacions ben diverses. I què tal si triem un àlies per a quan veiem i vivim les coses des de la pell de gos? O de gat. O de peix, o de…
  • És un joc sense límits que ens pot ajudar a afinar més i més el nostre estar presents en les diferents situacions, a explorar-les, a comprendre-les, a fruir-les, a valorar-les, a agrair-les…

I per qui vulgui tenir més idees a l’hora d’acompanyar la lectura, l’editorial ofereix a la seva web, a l’apartat del catàleg dedicat al llibre, uns materials descarregables ” (des de la pestanya “Pla Lector”): “Activitats per a la classe” i “Estratègies d’animació a la lectura”. És en aquest, el de les Estratègies, on trobareu activitats més lúdiques per a explorar alguns dels temes clau del llibre.

-Teresa G.-

 

 

Molsa, un llibre que val molt la pena

Un llibre: MOLSA, de David Cirici (Edebé, amb il·lustracions d’Esther Burgueño. Premi Edebé de literatura infantil, 2013) El món vist i viscut des del punt de vista d’un gos o, millor dit, des del seu olfacte: en Molsa. Aquest és un llibre que desitjo de tot cor que entri a formar part d’aquell estol de…

Primer Congrés de les Religions a l’escola

Hola a tothom! Fa temps que la realitat dels infants amb qui treballo m’interpel·la. Nenes i nens de diferents parts del món, amb la seva cultura, llengua i religió pròpies. Nenes i nens capaços de jugar i aprendre junts, sense fer distincions. Una lliçó de convivència moltes vegades. Com acompanyar-los en el seu creixement com…

Creuar fronteres: un patrimoni cultural comú

Espiritualitat, intel·ligència espiritual, creixement interior, religió, religions… tenen cabuda a l’aula? A què refereixen aquests termes? Dins d’aquest àmbit, hi ha continguts que puguin afavorir el procés d’aprenentatge de tot el grup classe, o és qüestió d’opció personal?
Text presentat amb motiu de la participació de T. Guardans a la Taula de debat “La resposta de l’educació a la diversitat religiosa”. ICE Josep Pallach, Universitat de Girona. (novembre 2012).