Lambert

Ens agrada aquest conte perquè ens parla de reaccionar. I de descobrir el potencial interior. Lambert no sap ben bé qui és fins que no posa en joc les seves capacitats. I les posa en joc en el moment en que la realitat l’interpel·la i es deixa interpel·lar per ella. I nosaltres, humans, quin és el nostre “potencial humà”?
El conte també ens parla de les diferents maneres de ser. Seria absurd mesurar el valor de cadascú sota criteris A, B o Z: la diversitat és riquesa.


descarregar el conte il·lustrat (i amb alguns suggeriments de treball)


veure el vídeo


Lambert

Era una vegada un cigonya despistada que un bon dia es va confondre en el repartiment i, ves per on que en Lambert, un preciós cadell de lleó, va acabar en un ramat de bens amb una mamà ovella.
                  Potser el motiu va ser un altre, però el cas és que en Lambert va créixer envoltat de l’afecte de la seva mare ovella que se sentia la mar de feliç amb el seu xaiet. 
               Ara bé… no tothom se’l mirava de la mateixa manera. Els seus companys de joc no perdien cap oportunitat per prendre-li el pèl. “Lambert és un orellut!”, “Lambert no sap belar!”, “Quina llana més lletja que té!” –deien-. I en Lambert se sentia ben trist.
                Però el temps tot ho canvia… I tots aquells xaiets es van convertir en bens i ovelles ben llanudes. I en Lambert… bé, en Lambert era, evidentment, un gran lleó!! Però com que per aquelles terres mai ningú no havia vist encara un lleó, seguien ben convençuts que en Lambert era un xai bastant desastre i no deixaven d’empipar-lo amb les seves brometes.
                Una nit, mentre el ramat dormia plàcidament es va acostar sigil·lós un llop… Només en Lambert es va adonar de la seva arribada. Aterrit, es va tapar els ulls ben fort per no veure’l! Però… Ai! el llop va atrapar la seva mare! 

– ¡Laambert! ¡Laaaaaaaambert! ¡Auxili! –cridava desesperada -.   Els seus crits varen despertar al ramat i tots van córrer ben lluny tan de pressa com van poder! Només en Lambert va quedar ben clavat, escoltant impotent els crits de la seva mare.
– ¡Laaaambert!!!!

Lambert il
Fins que… Aquells crits…  Va ser com si un llamp li esclatés per dins encenent-lo de cap a peus i despertant el lleó que portava tan amagat.    De cop i volta un ferotge rugit va ressonar per tota la vall, deixant el llop ben palplantat. El lleó sortir corrents cap on era el llop i d’una urpada el va engegar pels aires. En Lambert havia salvat la seva mare.

Què feliç se sentia i com varen celebrar tots plegats la seva gesta! Ara se’l miraven amb uns altres ulls!
              I des d’aquell dia, aquell va ser el ramat més ben protegit de tota la contrada, ja que sempre varen comptar amb l’ajut d’en Lambert, el lleó amic. 

SUGGERIMENTS

Ens agrada aquest conte perquè ens parla de reaccionar. I de descobrir el potencial interior. Lambert no sap ben bé qui és fins que no posa en joc les seves capacitats. I les posa en joc en el moment en que la realitat l’interpel·la i es deixa interpel·lar per ella. Aleshores surt allò del que és capaç i que ni tan sols ell coneixia: la seva qualitat de lleó.

  • I nosaltres humans, quin deu ser el “potencial humà”? Tenim un rugit poderós? Dentadura o urpes de lleó? Si no és així, què vol dir “reaccionar”? Com reaccionen les persones?
  • Podem buscar exemples al nostre voltant de persones que “reaccionen” (o en relació a algun succés), persones que s’impliquen amb el que passa: convidem a enumerar aquelles actituds que considerin que són pròpies del “potencial humà”, les posem de relleu
  • Com ho sabem si estem desplegant realment la nostra qualitat humana, la nostra “humanitat”? Si no ens hi posem, si no obrim els ulls i les oïdes al que passa al voltant nostre, si no ens impliquem, no ho sabrem mai. És el que ens mostra Lambert.

El conte també ens parla de les diferents maneres de ser. Les ovelles són ovelles, aporten llana i llet, viuen vida d’ovelles. I els lleons, són lleons. Seria absurd mesurar el valor de cadascú sota criteris A, B o Z: la diversitat és riquesa.
La lectura del conte pot ser una bona porta d’entrada per a generar alguna dinàmica que permeti posar de relleu el valor de cadascú, el valor de cada nen i nena del grup.

Algunes possibilitats:

  • A l’atzar, a cada criatura li toca el nom d’algú. Deixant uns moments per a pensar-hi, escriuen en un paper aspectes positius, que els agradin, del company o companya. Després els papers es lliuraran com un regal; cada criatura, mirant a l’altra, li llegeix, li diu, el “tresor” que li veu. 
  • Cada criatura porta un paper blanc a l’esquena i tothom va escrivint algun aspecte positiu. Després, asseguts en rotllana, cadascú llegeix el seu paper.
  • L’arbre de l’amistat. Repartim papers en forma de fulles (o les fan). A cadascú li toquen dos noms: dues fulles en les que escriuran coses positives d’aquelles persones, i les hi regalaran. Amb totes les fulles farem un arbre. [Adaptació de l’activitat de M. Carme Boqué. Guia de la mediació escolar. Rosa Sensat, p. 118]
  • Les criatures es mouen (tranquil·lament) mentre sona la música. Quan la música calla, cadascú mira la persona que té al davant, i mirant-la li diu un aspecte positiu.
  • Segons la dinàmica creada, pot ser un moment valuós per a que el/la mestre/a expliciti algun tret positiu que destacaria de cada criatura.

Per un altre moment, un altre bonic conte en aquesta direcció és La Xola i els lleons, de Bernardo Atxaga (Cruïlla).

Altres publicacions relacionades
  • Epaminondas i la seva padrina l’Epaminondas és bon noi, però no gaire savi; s’agafa les coses al peu de lletra sense interpretar el sentit de les paraules. Aquest conte […]
  • Els músics de Bremen Un conte que mostra el valor de la col·laboració i com les diferents formes de ser són una riquesa. Hi havia una vegada un ase que durant […]
  • Fer córrer el temps Conte de Carles Macià. L'aventura d'un noi pauni facilita poder parlar de maneres diferents de créixer. A través de la conversa sobre el […]