L’educació és sinònim de vida

Rabindranath Tagore va comprometre totes les seves forces a la renovació pedagògica. Va donar forma a les seves idees a través de diversos projectes educatius. Va obrir el primer centre a Santiniketan, l’any 1922, sota la direcció de Leonard Knight Elmhisrt. El 1924 va posar en marxa Siksha-Satra un centre d’educació no formal, un espai d’aprenentatge per a la vida en totes les seves facetes, que en 1927 es va traslladar a Sriniketan, a tres kilòmetres de Santiniketan. Vingueren altres iniciatives. El conjunt es coneix pel nom del lloc: Sriniketan. La següent selecció de textos està extreta d’un petit volum que inclou textos de Tagore i de Elmhisrt:  Sriniketan. (Etnos, 1991. 106 pàg.)


L’educació és sinònim de vida
Rabindranath Tagore

Li dono més importància a les possibilitats educatives de “Siksha-Satra” que a l’escola primària i escola superior a Santiniketan, cada dia més semblants a tantes altres escoles en altres parts del país: gàbies que tracten les ments dels estudiants com ocells en captivitat, en les que només es valora la repetició mecànica de les lliçons, imposades per una administració educativa estranya al nostre sòl. (p. 58)

 La forma més veritable de la nostra expressió, prové d’un coneixement més profund de la font de l’abundància. El nostre jo superficial és simplement la limitació que portem dins i amb nosaltres. Si aquest jo superficial fos absolutament real per dret propi, seria la major de les bogeries pretendre restringir-lo d’alguna manera. Però per experiència veiem que l’expressió de tots els nostres majors goigs busca d’alguna manera alliberar-se del jo. (p. 67)

 L’ideal permanent de la vida religiosa de l’Índia ha estat Mukti (alliberament), el rescat de l’ànima humana de les urpes del jo, la seva comunió amb l’ànima Infinita mitjançant la seva unió amb l’univers, en Ananda (beatitud, profund goig). Aquesta religió d’harmonia espiritual no és una doctrina teològica que es pugui ensenyar com una assignatura a classe, durant mitja hora cada dia. És la veritat i la bellesa espiritual de la nostra actitud cap a l’entorn, de la nostra relació conscient amb l’Infinit, i la força duradora d’allò Etern en els moments efímers de la nostra vida. Aquest ideal religiós, només és possible oferint als estudiants la possibilitat de viure en íntim contacte amb la natura, de créixer en un ambient de servei cap a totes les criatures, cuidant arbres, donant de menjar als ocells i als animals, aprenent a sentir el misteri immens de la terra, de l’aigua i de l’aire. (p. 73)

 L’hàbit de construir una institució pel mer fet de fer-ho, no fa més que aïllar les criatures de la vida. Si l’educació significa alguna cosa, haurà d’incloure la provisió de mitjans per poder experimentar cadascuna de les fases de la vida adulta en forma embrionària. […] Gran part de la nostra educació en el passat ha ignorat la llei fonamental de la Natura, el cicle de la vida. Allà on la Natura escurça la lactància dels organismes en creixement, nosaltres ens entestem a estendre-la indefinidament a través dels dies d’escola i universitat. […] Llibertat per al creixement, per a l’experiment, per a l’acció i l’aventura; totes depenen de la Imaginació, el més gran dels dons, aquesta funció de la ment de la qual depèn tot avenç. Deixar anar la imaginació, donar-li ales, “obrir de bat a bat la porta de la ment engabiada”, és el servei més vital que un ésser humà pot prestar a un altre ésser humà. (p. 86-87)

 A l’educació se l’anomena sovint “eina”, com si es tractés d’un procés de fabricació. I en part així es fa, prenent la matèria primera, la criatura, i modelant-ne en el producte desitjat com es fa en una màquina. L’educació però, és sinònim de creixement i, així doncs, de vida, i l’època escolar hauria de ser una etapa de la vida en la qual la criatura comencés a aconseguir la llibertat a través de l’experiència. Donant per fet que la llibertat es pot ensenyar, neguem la vida a la criatura. (p. 90)

Imaginar que podem ensenyar religió a les criatures és tan raonable com pensar que podem ensenyar a l’orquídia a créixer i a produir flors al nostre gust. El que podem és oferir una terra adequada, un adob estimulant, una humitat i una temperatura adequades, perquè la Natura faci el seu camí. La llei de la vida és el creixement, i per tant és essencial conèixer bé els principis del creixement abans de decidir el que és bo per a la planta. Intentar forçar la vida, infondre vida des de fora, és una manera de lligar i de destruir. (p.91)

 Quan eres petit, somreies amb tot el cos, ploraves amb cada múscul i expressaves la ràbia colpejant el terra amb els teus peus. Tot el teu cos expressava les emocions profundament sentides. Aquesta força i aquesta llibertat, les hem mutilat deliberadament, i n’hem privat als nostres fills. […] Per poder expressar un sol sentiment, els nostres membres han d’estar ben lliures per moure’s i actuar. Per què no admetre llavors que en el procés de pensar ha dues facetes: l’acte de pensar en sí mateix, i el procés de donar una forma adequada a aquest pensament, encara que no sigui en paraules? (p. 95-96)

 

Altres publicacions relacionades
  • La educación es sinónimo de vida Rabindranath Tagore comprometió todas sus fuerzas a la renovación pedagógica. Dio forma a sus ideas a través de varios proyectos […]
  • Aprenentatge en profunditat Egan presenta un projecte d’ensenyament que busca una transformació pel que fa a com les criatures es relacionen amb el coneixement i […]
  • L’educació és una activitat lenta Fragment del llibre: "Elogi de l'educació lenta". L’educació és una activitat lenta. Per pròpia naturalesa. Sobretot, l’educació que […]